1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

III. Gràmmàtik qîidà bàyoni - Uqtirish xati

bet10/11
Sana29.12.2017
Hajmi184.91 Kb.

III. Gràmmàtik qîidà bàyoni.

  Bu dàrsdà o‘qituvchi
î'zbek tilida hozirgi-kelasi zamon fe'li dîimiy hàràkàtni
bildirishi, bundày få’llàr unli tovushdan so‘ng 
-y, undosh
tovushdan so‘ng 
-a  qo‘shimchalarini qo‘shish yordamida
hîsil qilinishi hàmdà ulàrning tuslànishi hàqidà mà’lumît
båràdi. Bundà quyidàgi slàyddàn fîydàlànish màqsàdgà
muvîfiq:
Slàyd nàmîyishi:

Hîzirgi-kålàsi  zàmîn  få’lining  hîsil  bo‘lishi  và


tuslànishi


                 
Birlik                         Ko‘plik
I shaxs    
o‘qiyman, yozaman      o‘qiymiz, yozamiz
II shaxs   
o‘qiysan, yozasan        o‘qiysiz, yozasiz
III shaxs  
o‘qiydi, yozadi           o‘qiydi, yozadi

IV.  Gràmmàtik  mà’lumîtni  mustàhkàmlàsh

 uchun
àvvàl 2- mashqdà bårilgàn sàvîllàrgà yozmà jàvîb bårish
îrqàli hîzirgi-kålàsi zàmîn få’lining turli shàõslàrdà
tuslànishi tàkrîrlànàdi. So‘ngrà 3- màshq tîpshirig‘igà ko‘rà
bårilgàn gàplàr tàrkibidàgi qavs ichida berilgan fe'llar
hozirgi-kelasi zamon shaklida yozilàdi.

V.  Nutqiy  màvzuni  mustàhkàmlàsh  

uchun 4-5-
mashq và 2- tîpshiriq îg‘zàki bàjàrtirilàdi. So‘ng 2- top-
shiriqdàgi  suhbat matni rollarga bo‘lib o‘qitilàdi. So‘ngrà
4- mashqdà bårilgàn  kåyingi dàm îlish kuni råjàsini tuzish
tîpshirig‘i bàjàrtirilàdi.

120

V


VI.  Dàrsni  yakunlàsh

, fàîl o‘quvchilàrni bàhîlàsh.

Uyga vazifa.

 Dam olish kunida nimalar bilan shug‘ul-
lanishingiz haqida yozish.

46  - dars


Darsning  ta’limiy  maqsadi.

 O‘quvchilargà o‘zbåk
tilidàgi hozirgi-kelasi zamon fe’lining bo‘lishsiz shàklining
hîsil qilinishi hàqidà mà’lumît bårish và ulàrni qo‘llàsh
ko‘nikmàlàrini shàkllàntirish.

Darsning  tarbiyaviy  maqsadi.  

O‘quvchilàrni dàm
îlish kunidà màdàniy hîrdiq chiqàrish, bu kunni  sàmàràli
o‘tkàzishgà undàsh.

Darsning  jihozlanishi  và  vîsitàlàr.  

"O‘zbåk tili"
darsligi, hàyvînît bîg‘i àks ettirilgàn ràsmlàr, slàydlàr,
tîpishmîqlàr.

Darsda qo‘llanadigan måtîdlar.

 Hàmkîrlik, ko‘rsàt-
màlilik, rîlli o‘qish, BBB usullàri.

Darsdan  erishiladigan  BKM  natijalari:

  O‘quvchi
hozirgi-kelasi zamon fe’li haqida nazariy bilimga ega bo‘ladi,
ularda hozirgi-kelasi zamon fe‘lini amaliy qo‘llash ko‘nik-
malari va dam olish kuni mavzusi bo‘yicha suhbatlasha
olish malakalari shakllanadi.

Dàrsning  bîrishi.


I.  Tashkiliy  qism.


1. Tashkiliy qism.  Uy vazifasini so‘ràb bàhîlàsh.
7 dàqiqà
2. O‘tilgàn màvzuni tàkrîrlàsh. “Hayvonot bog‘ida” matni
    ustida ishlash  (5- mashq).
8 dàqiqà
3. Gràmmàtik màvzuni mustàhkàmlàsh. “Îlmàliq”  màtni
    ustidà ishlàsh (3- mashq, 5- tîpshiriq).
 7 dàqiqà
4. Guruhlàrgà bo‘linib ishlàsh. “Kim ko‘p biladi?”
    o‘yini (6- tîpshiriq).
10 dàqiqà
5. Àdàbiy o‘qish. Yashar Xondamirning “Ustunlar”
   hikîyasi.
10 dàqiqà
6. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà.
3 dàqiqà

121

III. O‘tilgàn màvzuni tàkrîrlàsh.

 "Hàyvînît bîg‘idà"
màtni ustidà ishlàsh (5- mashq). O‘quvchilàr màtndàgi
rasmlar o‘rniga so‘zlar qo‘yib yozàdilàr. So‘ngrà 6- mashqdà
berilgan javoblarga mos savollar tuzàdilàr.

III. Gràmmàtik qîidà

 bàyonidà î‘zbek tilida hozirgi-
kelasi zamon fe'lining bo‘lishsiz shàkli  
- mày qo‘shimchasi
bilàn hîsil qilinishi tushuntirilàdi. Ushbu få’llàrning tus-
lànishini quyidàgi slàyd yordàmidà nàmîyish qilish màqsàdgà
muvîfiq:
Slàyd nàmîyishi

Hîzirgi-kålàsi  zàmîn  få’li  bo‘lishsiz  shàklining


hîsil  bo‘lishi  và  tuslànishi


            Birlik                            Ko‘plik
I sh: 
     o‘qiman, yozàman;            o‘qiymiz, yozàmiz
II sh: 
   o‘qiysan, yozàsan;              o‘qiysiz, yozàsiz
III sh:  
 o‘qiydi, yozàdi;                  o‘qiàdi, yozàdi

IV. Gràmmàtik qîidàni mustàhkàmlàsh 

uchun àvvàl
o‘quvchilàrgà 8- mashqdà berilgan gàplàrdàgi få’llàrni
bo‘lishsiz shàkldà yozish, so‘ngrà màtn îõiridà bårilgàn
sàvîllàrgà jàvîb bårish và màtnni dàvîm ettirish tîpshirig‘i
bårilàdi. 3- tîpshiriqdà bårilgàn topishmoqlarning javobini
topdirish và tîpishmîqlàrdàgi fe’llarning zamonini izîhlàshni
so‘ràsh îrqàli hîzirgi-kålàsi zàmîn få’llàrining bo‘lishsiz
shàklini mustàhkàmlàshgà yordàm båràdi.

V.  Nutqiy  màvzuni  mustàhkàmlàsh  

 uchun 7-
mashqni bàjàrish ko‘zdà tutilàdi. Ushbu tîpshiriqdà dam
olish kunida bàjàrilàdigàn ish turlàri o‘tgàn zàmîn shàklidà
qàyd qilingàn bo‘lib, o‘quvchilàr berilgan ish turlaridan
qaysilarini bajarishlàri, uyda qanday ishlar qilishlàrini
hozirgi-kelasi zamon shaklida yozishlàri so‘ràlgàn. Ushbu
tîpshiriq o‘quvchilàrgà dàm îlish kunini qàndày o‘tkàzish
sàmàràlirîq ekànligini ànglàb îlishgà yordàm båràdi.

VI.  Àdàbiy  o‘qish.

 "Qizlar" hikîyasi o‘quvchilarga
o‘qitiladi, savol-javob o‘tkaziladi.

122

V


VII. Dàrsni yakunlàsh,

 BBB usulidà o‘quvchilàrning
bilim và ko‘nikmàlàrini àniqlàsh và ulàrni bàhîlàsh.

Uyga vazifa.

  "Qizlar" hikîyasiga o‘z munosabatingizni
bildiring.

XXI  MAVZU:  ONA  SHAHRIM


(-


moqda  

  qo‘shimchali  hozirgi  samon    fe'lining


qo‘llanishi)


47  - dars


Darsning  maqsadi:


Darsning  jihozlanishi.

 "O‘zbåk tili" darsligi, shà-
hàrlàrdàgi yangi inshîîtlàr ràsmlàri, slàydlàr.

Darsda  qo‘llanadigan  pedagogik  texnologiyalar.


Hàmkîrlik, ko‘rsàtmàlilik måtîdlàri, rîlli o‘qish, BBB
usullàri.

Dars  rejasi:


3.  Rivojlantiruvchi


maqsad.  

O‘quvchilàrni
mustàqil fikrlàsh và o‘z
fikrini erkin ifîdàlàsh
màlàkàsini rivîjlàntirish.

2.  Tarbiyaviy  maq-


sad.  

O‘quvchilàrni înà
shàhàrlàri hàqidà ko‘prîq
mà’lumîtlàr bilishgà,
ulàrni o‘z înà shàhàrlàri
bilàn fàõrlànishgà chàqi-
rish.

1.Òà'limiy  màqsàd.


O‘quvchilardà o‘zbåk tili-
dà gi hozir gi zam o n
dàvîm fe’lining -
mîqdà
qo‘shimchàli shàklining
tuslànishi và qo‘llànishi
hàqidà mà’lumît bårish.
1. Tashkiliy qism.  Uy vazifasini so‘ràb bàhîlàsh.7 dàqiqà
2. Yangi màvzugà kirish suhbàti. “Înà shàhrim” màtni
   ustidà ishlàsh  (1- mashq, 1-2- tîpshiriq).
   8 dàqiqà
3. Gràmmàtik qîidà bàyoni. Slàyd nàmîyishi.   7 dàqiqà
4. Gràmmàtik qîidàni mustàhkàmlàsh (2- màshq).
 8 dàqiqà

123

D


Darsning  borishi:


I.  Tashkiliy  qism.


Uy vazifasi nazorati: O‘quvchilàr uydà yozib kålgàn
"Dàm îlish kunidà" màvzusidàgi ijîdiy ishlàr o‘qitilib
bàhîlànàdi.

II.  Yangi  màvzugà  kirish  suhbàti.


III.  Nutqiy  màvzu  bàyoni.

 
"Înà shàhrim" màtni
ustidà ishlànàdi (1- mashq) và 2- tîpshiriqdà bårilgàn sàvîllàr
àsîsidà o‘quvchilàrning înà shàhàrlàri yoki qishlîqlàridà
bo‘làyotgàn o‘zgàrishlàr, yangi qurilishlàr hàqidà suhbàt-
làshilàdi. Àvvàl màtn o‘qitilàdi, so‘ng o‘quvchilàr e’tibori
màtndà àjratib ko‘rsatilgan qaratilmoqda, qurilmoqda, ta'-
mirlanmoqda, bormoqda, barpo etilmoqda so‘zlariga  qàrà-
tilàdi. Ushbu so‘zlàr tàhlili  àsîsidà gràmmàtik qîidà bàyoni-
gà o‘tilàdi.

IV.  Gràmmàtik  qîidà  bàyoni

dà î‘zbek tilida nutq
so‘zlanayotgan paytda sodir bo‘layotgan   ish-harakatni
ifodalovchi fe'llar 
-moqda  qo‘shimchasi yordamida hosil
qilinishi, bunday fe'llarning tuslanishi tushuntirilàdi.
Ushbu få’llàrning tuslànishini quyidàgi slàyd yordàmidà
nàmîyish qilish màqsàdgà muvîfiq:
 Slàyd nàmîyishi:
5. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh (3- tîpshiriq). Hàmkîrlik
   måtîdi.
10 dàqiqà
6. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà.
5 dàqiqà
 
 
 
 
 
O'quvchilàr e’tibîri dàrslikdàgi ràsmgà qàràtilàdi và  1-
torshiriqdà bårilgàn  tayanch so‘zlar:  muhtasham va
zamonaviy binolar,  keng ko‘chalar, haykal, qadimiy obidalar,
chiroyli bekatlar, katta bozor  so‘zlari asosida gaplar tuzdirilàdi.

124

H


Hîzirgi  zàmîn  dàvîm  få’lining  tuslànishi


 
Birlik                                 Ko‘plik
I shaxs    
qurmoqdaman              qurmoqdamiz
II shaxs   
qurmoqdasan               qurmoqdasiz
III shaxs  
qurmoqda                  qurmoqdalar

V.  Ìustàhkàmlàsh.

 Buni 2 bîsqichdà o‘tkàzilishi
màqsàdgà muvîfiq:
 À) Gràmmàtik qîidàni mustàhkàmlàsh uchun
àvvàl 2- mashqdà berilgan so‘zlarni o‘zaro bog‘lab gaplar
tuzish tîpshirig‘i bàjàrtirilàdi. Bundà o‘quvchilàr  bårilgàn
fe'llarni hozirgi zamon shàkllàridà  qo‘llashlàri và nimà
uchun shu shàkldà qo‘llàgànliklàrini tushuntirishlàri kåràk.
Ushbu tîpshiriqdà 1-và 5- gàp tàrkibidàgi få’llàr hîzirgi-
kålàsi zàmîn shàklidà, 2- và 3- gàplàrdàgi få’llàr hîzirgi
zàmîn dàvîm få’li shàklidà qo‘llànishi kåràk. Shu bîis ushbu
tîpshiriqni to‘g‘ri bàjàrgàn o‘quvchilàrni dîskàgà chiqàrish
và bu få’llàrning àynàn shu shàkldà qo‘llànishi sàbàbini
tushuntirib bårish àvvàl o‘tilgàn màvzulàrni tàkrîrlàsh và
yangi màvzuni mustàhkàm o‘zlàshtirishgà yordàm båràdi.
  Â) Nutqiy màvzunni mustàhkàmlàsh uchun 3-
topshiriqdà bårilgàn suhbàt màtinidàn fîydàlànilàdi.
O‘quvchilàr dàrslikdà bårilgàn nàmunàdàn fîydàlànib, o‘z
shahàrlàri, qishlîqlàrida olib borilayotgan bunyodkorlik
ishlari haqida bir-birlàri bilan savol-javob qilib, o‘zaro
suhbatlàshàdilàr.
Nàmunà: — Shahringizning bosh maydonida qanday
o‘zgarishlar bo‘lmoqda?
— Shahrimizning bosh maydoni eng îbîd jîygà
àylàntirilmoqda, yangi favvoralar qurilmoqda.

VI.  Dàrsni  yakunlàsh.  

O‘qituvchi suhbàtni yakun-
làydi, dàrs jàràyonidà fàîl ishtirk etgàn o‘quvchilàrni
bàhîlàydi và uygà vàzifà tîpshiràdi.

Uyga  vazifa.

 O‘z shahri yoki qishlîg‘ining ko‘zga
ko‘ringan joylari hàqidà mà’lumît yozish.

125

48  - dars


Darsning  ta’limiy  maqsadi.

 O‘quvchilardà  hozirgi
zamon dàvîm fe'lini  qo‘llàsh ko‘nikmàlàrini hîsil qilish,
ulàrning îg‘zàki và yozmà nutq màlàkàlàrini shàkllàntirish.

Darsning tarbiyaviy maqsadi.

 O‘quvchilàrni  shàhàr
va qishloqlàrimizning tîbîrà gullàb-yashnàyotgàni bilàn
fàõrlànishgà undàsh, ulàrni Âàtànimizning munosib far-
zandlàri bo‘lishgà chàqirish.

Darsning  jihozlanishi  và  vîsitàlàr.

 "O‘zbåk tili"
darsligi, prîyåktîr,  vidåîlàvhàlàr, yangi inshîîtlàr ràsmlàri,
slàydlàr.

Darsda  qo‘llanadigan  pedagogik  texnologiyalar.


Intårfàîl måtîd, rîlli o‘qish và suhbàt, guruhlàrgà bo‘linib
hàmkîrlikdà ishlàsh, "Kim ko‘p biladi?" o‘yini, BBB usuli.

Dars  rejasi:


Dàrsning  bîrishi.


I. Tashkiliy qism

 

và uy vàzifàsini  so‘ràb bàhîlàsh.


II.  O‘tilgàn  màvzuni  tàkrîrlàsh

. Dàrslikdàgi spîrt
kîmplåksi ràsmini kuzàtish và 4- topshiriqdàgi suhbat mat-
nini rollarga bo‘lib o‘qish, so‘ngrà  màtnni davom ettirish.
1. Tashkiliy qism.  Uy vazifasini so‘ràb bàhîlàsh. 7 dàqiqà
2. O'tilgàn màvzuni tàkrîrlàsh. "Hàyvînît bîg'idà" màtni
ustidà ishlàsh (6-mashq).
   8 dàqiqà
3. Gràmmàtik qîidà bilàn tànishtirish. Slàydlàr nàmîyishi.
    5 dàqiqà
4. Gràmmàtik qîidàni mustàhkàmlàsh (4- màshq). 8 dàqiqà
5. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh (7- mashq).   7 dàqiqà
6.  Àdàbiy o‘qish.
  7 dàqiqà
7. O'quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà.
  3 dàqiqà

126

IIII.  Gràmmàtik  màvzuni  mustàhkàmlàsh

 uchun
3- mashqdà bårilgàn  "Îlmàliq"  màtni o‘qitilàdi. O‘quvchilàr
qàvs ichidà bårilgàn få’llàrni mîs zàmîn shàkligà qo‘yib,
màtnni ko‘chiràdilàr. So‘ngrà 5- topshiriq àsîsidà berilgan
javoblarga mos savollar tuzish màshqini bàjàràdilàr.

IV.  Guruhlàrgà  bo‘linib  ishlàsh.  

O‘tilgàn màvzu
bo‘yichà egàllàngàn bilimlàrni àmàliy qo‘llàsh màlàkàlàrini
àniqlàsh màqsàdidà o‘quvchilàr guruhlarga bo‘linàdi va
"
Kim ko‘p biladi?" o‘yini tashkil qilinàdi. O‘yin topshirig‘iga
ko‘ra har bir guruh o‘z shahri (qishlog‘i)dagi tarixiy joylar
haqida ma’lumotlar berishi kerak (6- topshiriq).

V. Adabiy o‘qish.

  Yashar Xondamirning "Ustunlar"
hikîyasini rîlli o‘qish và  hikîya màzmunini  qàytà so‘zlàb
bårish và savollarga javob berish. Ushbu hikîya o‘quv-
chilàrni vàtànpàrvàrlik ruhidà tàrbiyalàshgà qàràtilgàn.
Shuning uchun  bàrchà o‘quvchilàrni jàlb qilgàn hîldà 3-
4 màrtà o‘qitib chiqilàdi. O‘quvchilàrgà hikîyaning àsîsiy
màzmunini o‘z so‘zi bilàn so‘zlàb bårish và hikîya sàr-
làvhàsigà hàmdà "Vàtàn ustunlàrimiz" ifîdàsigà munîsàbàt
bildirish tîpshirig‘i bårilàdi. O‘quvchilàr o‘z fikrlàrini bàyon
qilgàch, o‘qituvchi fikrlàrni umumlàshtirib, vàtànning hàr
bir zàrràsi, hàr bir qàrich åri, qishlîqlàrimiz, shàhàrlàrimiz
"Vàtàn ichrà Vàtàn" ekànligi, biz fuqàrîlàr esà  shu
Vàtànning ustunlàri ekànligimizni tà'kidlàydi.

VI. Ìàvzuni yakunlàsh.

 O‘qituvchi àytilgàn fikrlàrni
umumlàshtiràdi và màvzuni yakunlàydi. Òo‘ldirilgàn  BBB
kàrtîchkàlàrini o‘qitàdi và dàrsdà fàîl ishtirîk etgàn
o‘quvchilàrni bàhîlàydi.

Uyga  vazifa.  

Hikoyaning mazmunini so‘zlab berish
va munosabat bildirish.

127

X


XXII  MAVZU:    BUYUK  ASTRONOM


(


-r  (-ar)  edi

  shaklli  o‘tgan  zamon  fe'lining


tuslanishi  va  qo‘llanishi)


49  - dars


Darsning  maqsadi:


Darsning  jihozlanishi  và  vîsitàlàri.

 "O‘zbåk tili"
darsligi, elåktrîn vîsitàlàr, ràsmlàr, slàydlàr, shîir Dilshîd
Ràjàbning "Ulug‘ bîbîmiz" shå’ri.

Darsda qo‘llanadigàn  måtîdlar. 

 Hàmkîrlik   måtîdi,
rîlli o‘qish, guruhlàrgà bo‘linib ishlàsh, "Kim ko‘p biladi?"
o‘yini, BBB usuli.

Darsdan  erishiladigan    BKM  natijalari.

  O‘quvchi
-r (-ar), edi shaklli o‘tgan zamon fe‘li haqida nazariy bilimga
ega bo‘ladi, og‘zaki va yozma nutqda amaliy qo‘llash
ko‘nikmalari va o‘tilgan mavzu bo‘yicha suhbatlasha olish
malakalari shakllanadi.

Dars  rejasi:


3.  Rivojlantiruvchi


maqsad. 

O‘quvchilarning
o‘z fikrini turli nutqiy
vàziyatlàrdà îg'zàki và
yozmà erkin ifodalash
malakasini rivojlantirish.

2.  Tarbiyaviy  maq-


sad. 

O‘quvchilàrni Ìirzî
Ulug‘båk hàqidàgi zaru-
riy mà’lumîtlàr bilàn
tànishtirish, ulug‘ àjdîd-
làrimiz bilàn fàõrlànishgà
undàsh.

1.Òà’limiy  màqsàd.


O‘tgan dàvîm zamon fe'li,
uning  yasàlishi và imlîsi,
tuslanishi hàqidà mà’-
lumît bårish,  nutqdà
qo‘llànishini o‘rgàtish.
1. Tashkiliy qism.  Uy vazifasini so‘ràb bàhîlàsh.
8 dàqiqà
2. Nutqiy màvzu bàyoni. O‘qituvchining kirish so‘zi và
   1- tîpshiriqni bàjàrish.”Buyuk astronom” màtni ustidà
  ishlàsh (1- màshq).
12 dàqiqà

128
 
 
 
 
 

Darsning  borishi:


I.  Tashkiliy  qism.


I

I.  Yangi  nutqiy  màvzu  bàyoni  

quyidàgi bîsqichli
kåtmà-kåtlikdà  tàshkil etish màqsàdgà muvîfiq:

      III.  Gràmmàtik  màvzu  bàyoni.


Bu dàrsdà î‘tgan zamon davom fe’llari harakatning
o‘tgan zamonda davom etgani yoki bir necha bor takror
3. Gràmmàtik màvzu bàyoni. 1- và 2- slàydlàr nàmîyishi.
10 dàqiqà
4. Ìustàhkàmlàsh. 2-4- màshqlàrni yozmà và 2- topshiriqni
  îg‘zàki bàjàrish.
10 dàqiqà
5. Dàrsni yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà.
 “Ulug‘ bîbîmiz”  shå’rini yodlàsh.
         5 dàqiqà
 
 
 
 
 
Uy vàzifàsini so‘ràb bàhîlàsh. O'quvchilàr àdàbiy o‘qish
sifàtidà bårilgàn Yashar Xondamirning "Ustunlar" hikîyasi
màzmunini so‘zlàb båràdilàr, "Âàtàn ustunlàri" ibîràsigà
o‘z munîsàbàtlàrini bildiràdilàr.
 
 
 
 
 
À) Nutqiy màvzugà kirish suhbàti.  O'qituvchi  kirish so‘zidà
"Âàtàn ustunlàri" ibîràsi bo‘yichà bildirilgàn fikrlàrni umum-
làshtirib, buyuk àjdîdlàrimizgà  munîsib vîrislàr bo‘lishgà
intiluvchi,  ilm-fàn cho‘qqilàrini egàllàb, vàtànimizning gullàb-
yashnàshigà õizmàt qiluvchi yoshlàr "Âàtàn ustunlàri" bo‘là
îlishlàrini tà'kidlàydi.
 
 
 
 
 
Â)  Yangi nutqiy màvzu o‘quvchilàr e’tibîrini dàrslikdà bårilgàn
Ìirzî Ulug'båk hàykàli ràsmigà qàràtish bilàn bîshlànàdi.
O'quvchilàrgà  1- topshiriqdà bårilgàn tàyanch so‘zlàr vîsitàsidà
Ìirzî Ulug'båk và uning hàykàlini tà'riflîvchi gàplàr tuzish
tîpshirilàdi.
S)  O'quvchilàrgà 1- màshqdà bårilgàn "Buyuk àstrînîm"
màtni o‘qitilàdi, màtndàgi nîtànish so‘zlàrning mà'nîlàri
izîhlànib, màtndà àjràtib ko‘rsàtilgàn få’l shàkllàri dàftàrgà
yozdirilàdi. Shu misîllàr àsîsidà  gràmmàtik màvzu bàyonigà
o‘tilàdi.

129
sodir bo‘lganini bildirishi,  ushbu zàmîn shàkli fe’llarga
-r(-ar) qo‘shimchasi hamda edi fe'lini qo‘shish orqali hosil
qilinishi, bundà 
-r  qo‘shimchasi undîsh tîvush bilàn tugà-
gàn få’llàrgà, 
-ar qo‘shimchasi unli tîvush bilàn tugàgàn
få’llàrgà qo‘shilishi hàqidà mà’lumît bårilàdi. Îg‘zàki nutqdà
ko‘pinchà edi få’li qisqàrtirilib 
-di shàklidà qo‘llànishi và
bundà ushbu qo‘shimchà få’l àsîsigà qo‘shib yozilishi àlîhidà
tushuntirilàdi. Hàr ikki shàkl uchun màõsus tàyyorlàngàn
slàyd nàmîyishi îrqàli ushbu nàzàriy mà’lumît mustàh-
kàmlànàdi.
                         Slàyd nàmîyishi:

   Î‘tgan  zamon  davom  fe'llarining  hîsil  bo‘lishi


  và  tuslànishi


Birlik
Ko‘plik
 I sh:   o‘qi

r

 
(ko‘r

ar

) edim         o‘qir (ko‘r

ar

) edik
 II sh:  o‘qi

r

 (
ko‘r

ar

) eding        o‘qir (ko‘r

ar

) edingiz
 III sh:  o‘qi

r

 
(ko‘r

ar

)  edi         o‘qir (ko‘r

ar

)  edilar
Birlik
   Ko‘plik
I shaxs    o‘qi

r

dim
o‘qi

r

dik
II shaxs   o‘qi

r

ding
      o‘qi

r

dingiz
III shaxs  o‘qi

r

di
o‘qi

r

dilar

IV.  Ìustàhkàmlàsh.


Ushbu bîsqichidà dàrslikdàgi màshq và tîpshiriqlàr bilàn
ishlàsh ko‘zdà tutilàdi.  2-4- màshqlàr o‘quvchilàrning yozmà
nutqlàrini rivîjlàntirishgà qàràtilgàn bo‘lib, undà gràm-
màtik bilimlàr mustàhkàmlànàdi. 2- tîpshiriqlàrni bàjàrish
esà o‘quvchilàrning îg‘zàki nutqiy ko‘nikmàlàrini shàkllàn-
tirishgà yordàm båràdi. 2- tîpshiriqdà bårilgàn "Ulug‘
bîbîmiz" shå’ri ifîdàli o‘qitilàdi, nîtànish so‘zlàr lug‘àti
ustidà ishlànàdi và uni  yod îlish uy vàzifàsi qilib tîpshirilàdi.

V.  Dàrsni  yakunlàsh.


O‘qituvchi  o‘tilgàn màvzuni õulîsàlàydi và dàrsdà fàîl
ishtirîk etgàn o‘quvchilàrni bàhîlàydi.

Uyga vazifa.

 "Ulug‘ bîbîmiz" shå’rini yodlàb kålish.

130

50  - dars


Darsning  ta’limiy  maqsadi.

   O‘quvchilargà o‘tgan
zamon fe'li, uning  yasàlishi ushbu få’llàrning imlîsi và
tuslanishi hàqidà mà’lumît bårish.

Darsning  tarbiyaviy  maqsadi.

 O‘quvchilàrni  buyuk
àstrînîm îlim Ìirzî Ulug‘båk hàqidàgi mà’lumîtlàr bilàn
tànishtirish, àjdîdlàrimiz bilàn fàõrlànishgà undàsh, ulàrni
munîsib àvlîdlàr bo‘lishgà chàqirish.

Darsning  jihozlanishi  và  vîsitàlàri.

 "O‘zbåk tili"
darsligi, elåktrîn vîsitàlàr, ràsmlàr, slàydlàr, shîir Dilshîd
Ràjàbning "Ulug‘ bîbîmiz" shå’ri.

Darsda qo‘llanadigàn  måtîdlar.

  Hàmkîrlik   måtîdi,
rîlli o‘qish, guruhlàrgà bo‘linib ishlàsh, "Kim ko‘p biladi?"
o‘yini, BBB usuli.

Dars  rejasi:


1. Tashkiliy qism.  Uy vazifasini so‘ràb bàhîlàsh.
8 dàqiqà
2. Nutqiy màvzu bàyoni. O‘qituvchining kirish so‘zi và
    3- tîpshiriqni bàjàrish.
        10 dàqiqà
3. Gràmmàtik màvzu bàyoni. 1- và 2-slàydlàr nàmîyishi.
7 dàqiqà
4. Ìustàhkàmlàsh. 5-6-màshqlàrni yozmà và 7-mashqni
  îg‘zàki  bàjàrish.
10 dàqiqà
5. Adabiy o‘qish: «Mirzo Ulug‘bek» matni     10 daqiqa
6. Dàrsni yakunlàsh, o‘quvchilàrni   bàhîlàsh  5 dàqiqà

Dàrsning  bîrishi.


I . Tashk i l i y qi sm. Uy vàzifàsini so‘ràb bàhîlàsh.
O‘quvchilàr shîir Dilshîd Ràjàbning "Ulug‘ bîbîmiz"
shå’rini yod àytib båràdilàr.

II.  O‘tilgàn  dàrsni  tàkrîrlàsh  

3-tîpshiriq àsîsidà
àmàlgà îshirilàdi. O‘quvchilàr dàrslikdà bårilgàn ràsàdõînà
ràsmini diqqàt bilàn kuzàtàdilàr, sàyyoh và muzåy õîdimi
o‘rtàsidàgi suhbàt màtnini rîllàrgà bo‘lib  o‘qiydilàr.

131

IIII. Gràmmàtik màvzu bàyoni

dà î'tgan zamon davom
fe’lining bo‘lishsiz shàkli hàqidà mà’lumît bårilàdi. O‘qituv-
chi dàrslikdàgi qîidà và slàyd nàmîyishi vîsitàsidà î‘tgan
zamon davom fe’lining bo‘lishsiz shàkli 
-màs qo‘shimchàsi,
uning qisqàrgàn shàkli esà 
-màsdi qo‘shimchàsi orqali hosil
qilinishini misîllàr vîsitàsidà tushuntiràdi. Ushbu gràm-
màtik mà’lumîtdà quyidàgi  slàyd nàmîyishidàn fîydàlànish
ko‘zdà tutilàdi.

Αtgan  zamon  davom  fe’lining  bo‘lishsiz  shàkli


    Birlik
 I sh.        o‘qi

màs

 (ko‘r

màs

) edim
 II sh.       o‘qi

màs(

ko‘r

màs

) eding
 III sh.      o‘qi

màs

 (ko‘r

màs

)
          Ko‘plik
 I sh.        o‘qimàs (ko‘r

màs

) edik
 II sh.       o‘qimàs (ko‘r

màs)

 edingiz
 III sh.      o‘qimàs (ko‘r

màs

) edilar
            Birlik                         Ko‘plik
 I sh.  ko‘r

màs

dim                    ko‘r

màs

dik
 II sh. ko‘r

màs

dingiz                 ko‘r

màs

dingiz
 III shaxs  ko‘r

màs

                   ko‘r

màs

dilar

IV.  Ìustàhkàmlàsh

 bîsqichidà dàrslikdàgi màshq và
tîpshiriqlàr bilàn ishlàsh ko‘zdà tutilàdi. 5-6- màshqlàr
gràmmàtik bilimlàrni mustàhkàmlàsh và àmàliy ko‘nikmàlàr
hîsil qilishgà qàràtilgàn. 7- mashq  o‘quvchilàrdàn  bîshlànishi
bårilgàn matnlàrni davom ettirishlàri, tuzgàn màtnlàridà
o‘tgàn zàmîn få’lining qàysi shàklidàn fîydàlàngànliklàrini
àytishlàri tàlàb etilàdi. Bu nutqiy màvzu o‘quvchilàrning bîg‘-
lànishli nutq màlàkàsini shàkllàntirishgà yordàm båràdi.

Do'stlaringiz bilan baham:

©2018 Учебные документы
Рады что Вы стали частью нашего образовательного сообщества.
?


ikronozhnaya-mishca--.html

ikst-yemk---eanlam-szlk.html

ikt-pdevuste-test.html

ikt-vya-innovasija.html

iktsadi-aratirmalar-vakfi.html